La Confraria de Sant Isidre Llaurador i Sant Galderic ocupa la setena posició a la Processó del Sant Enterrament de Girona. És una de les agrupacions amb més arrelament històric al territori, donant veu al món rural dins el context de la Setmana Santa.
Igual que altres confraries de la ciutat, els seus orígens es troben estretament lligats a l'antic gremi de pagesos i treballadors de la terra. Aquesta herència corporativa converteix la confraria en un autèntic testimoni viu del passat socioeconòmic de Girona.
L'origen de la Confraria de Sant Isidre a Girona
Aquesta agrupació destaca per tenir una doble advocació, un fet que s'explica per l'evolució històrica de les devocions populars a Catalunya. La dualitat de patrons reflecteix la transició entre la tradició purament catalana i les influències posteriors.
D'una banda, Sant Galderic és el patró autòcton dels pagesos catalans des del segle XI. D'altra banda, Sant Isidre Llaurador, d'origen madrileny, va ser impulsat com a patró universal del camp hispànic a partir de la seva canonització al segle XVII. Avui dia, la confraria gironina abraça i honora totes dues figures.
Simbologia i elements a la processó
Durant el vespre de Divendres Sant, els membres d'aquesta entitat desfilen amb un profund recolliment, aportant una identitat visual pròpia que recorda els camps i les collites:
- Indumentària sòbria: Els confrares vesteixen hàbits tradicionals, mantenint el rigor i l'austeritat propis dels antics treballadors del camp.
- El Penó Gremial: La seva secció està encapçalada per l'estendard oficial, que llueix la iconografia dels sants protectors de les collites i les eines agrícoles.
- Simbologia agrària: És freqüent que la seva presència vagi lligada a ofrenes o ornaments relacionats amb la terra, com les espigues de blat, que connecten l'esforç humà amb el pa de l'Eucaristia.
La custòdia del patrimoni rural
Actualment, la confraria no només reuneix persones vinculades directament al sector primari, sinó també ciutadans que volen preservar el vincle entre la ciutat i el seu entorn agrícola. La seva participació constant garanteix que les arrels rurals no s'esborrin de la memòria col·lectiva gironina.
Per aprofundir en el pes dels antics oficis a la ciutat, es pot consultar l'arxiu històric vinculat a la Diòcesi de Girona, on es documenta l'evolució d'aquests gremis reconvertits en agrupacions processionals.